La Divina és una euga de pura raça espanyola que va néixer l’any 2013 en una eugada de cavalls de pura raça espanyola. Té una línia de sang molt bona però que per desgràcia quan tenia 6 anys la van fer criar per seguir la línia de sang i es va posar de part una nit, amb la mala sort que va tenir una complicació en el part quan el poltre se li va quedar encallat i de l’esforç per treure’l se li va fer la gran hernia que té a dia d’avui. Era una euga que degut a l'hernia no es podia muntar i evidentment tampoc es podia vendre. Com el propietari, un gran amant dels cavalls, no la volia sacrificar, es va posar en contacte amb mi i me la va cedir perquè pogués viure en manada i amb semi-llibertat. És la euga més jove de casa i és molt afectuosa i sempre se t’acosta per coneixe’t i per veure si et treu una carícia. Que no t’enganyi la seva mida, ja que tot el que té de gran silueta ho té de gran cor.
La Martina és una euga de raça camarguès, típic de la regió de la Camarga del sud de França. És una raça que és capaç de sobreviure en condicions extremes i tot i que té una estatura més petita, té molta força i és molt robusta. És una euga que va néixer l’any 2002 i la tenien en una finca privada, on la utilitzaven per netejar les canyes d’un reg per tenir la finca neta i on, a més a més, li tiraven les sobres de menjar de casa. Estava en molt males condicions i de fet, els seus germans havien mort en aquest reg ofegats en algun aiguat. Molt sovint s’escapava de la finca i l’havien de perseguir i acorralar per atrapar-la. Després de pressionar i parlar amb el propietari va decidir donar-la per així poder-li oferir una nova vida amb una nova família i el seu propi espai. És una euga que degut a la seva historia de maltractaments, és més reservada i no és gaire sociable, ja que segurament ha perdut la confiança amb les persones. Porta amb mi des de l’any 2019 i després de moltes estones junts, molta paciència i respecte, ha fet un canvi espectacular i sovint demana participar a les sessions de coaching. Quan la vaig veure la primera vegada, només acostar-te ja et mossegava i ara per ara, es deixa tocar, posar ramal i fins i tot pentinar. El que si que és cert, és que necessita el seu espai i quan no vol relacionar-se és molt expressiva i ho demostra amb un simple moviment d’orelles. Tot i així, la considero una euga molt sabia i amb molta lliçó de vida i des del seu propi espai personal té molt a dir.
La Ribayaz, nosaltres li diem Ribis, és una euga del 2005 de raça KWPN, que significa cavall holandès de sang calenta. És una raça de cavall moderna que es sol utilitzar per la doma o el salt. De fet, la Ribis era una euga que competia amb doma clàssica i és per això que de les tres eugues que tenim, és la que està més domada i treballada. La seva historia és que la van donar d’entrada en una eugada per comprar un altre cavall, ja que a la eugada li interessava la seva línia de sang per creuar-la. La van fer cobrir dues vegades per què donés poltres, sense cap èxit i després dels dos intents, van decidir donar-la perquè no els interessava, ni per competir ni per criar. Així doncs, l’home que em va donar la Divina, es va posar en contacte amb mi per veure si estava interessat i donar-li una nova oportunitat. És una euga amb molta energia i caràcter de cares a la resta de la manada, però amb les persones és un encant i sempre està disposada a fer el que li demanis. És una euga molt noble i afable i tot i el seu nervi degut a la raça, és una euga espectacular amb molt a dir i a ensenyar.
La Paquita va néixer l’any 2010 i és la mare d’en Bruc i de la Vinya, les altres dos ases. La Paquita havia estat en una granja escola i la Carla, la meva parella, la va acollir a casa seva quan ja no els hi feia servei. A més a més, quan la va acollir estava embarassada de la Vinya, que va néixer l’any 2018 a la finca anomenada la Vinya on vivia la Carla, així que va decidir posar-li el nom de la finca a la nova inquilina.
Un dia que la Carla era fora de casa, va entrar un ase a la finca i va muntar un altre cop a la Paquita i tot i que la Carla quan va arribar es va trobar amb l’ase, ja no hi va arribar a temps i l’únic que va poder fer era fer-lo fora. Així va ser com va arribar en Bruc l’any 2019. Així doncs, formen una família de tres impressionant que fan de casa nostre un lloc més acollidor encara.
La Paquita és una ase amb una mirada plena de saviesa que només amb la seva presencia ja et parla. Sempre va al seu ritme, sense pressa però senyalant el camí, normalment el més fàcil, perquè val a dir, que també és un xic maldestre. No diu mai que no a un trosset de pa o a una llaminadura equina i tots els seus moviments sempre et transmeten molta pau i serenitat. La Vinya, és una ase molt enèrgica i amb caràcter, té molt present el seu espai i li agrada que el respectin. Acostuma a ser la més xerraire de casa i li agrada molt xerrar amb les ases veïnes de la vall on vivim. És un xic despistada i li agrada investigar pel bosc i quan se’n adona que la resta ha marxat comença a córrer i a cridar en busca dels seus. En Bruc, és l’ase més jove i més juganer, així que si no estàs a l’aguait, és probable que se’t acosti i et faci un copet de cap reclamant una carícia o que li rasquis el cul. Té una personalitat molt innocent i simpàtica i sempre busca jugar amb la Vinya o amb els gossos de casa.
La veritat que al veure sempre als tres junts i veure com s’endinsen plegats al bosc, dona una sensació de serenor i tendresa molt bonica i sempre et regala un somriure.
Català 
Español